si no puc volar

Si no puc volar és com un crit de ràbia davant la impotència d’una dona que es rebel·la contra el món perquè no se li ha donat allò que pel dret de natura li pertoca, però sobretot per la incompresió que sent dels altres en la seva pell, perquè no hi ha veritat més verdadera que la que un mateix viu, sobre la qual no valen opinions ni judicis de valor. Un llibre de lectura fàcil i ràpida, i que es mereix el meu aplaudiment perquè la història enganxa, de relacions massa humanes on cadascú enfila la vida com pot i amb el que té, a vegades amb massa poc. Un cop cobertes les primeres necessitats, potser l’èxit a la vida és saber ser feliç amb allò que no es té més que no pas amb el que té, perquè el darrer potser molt volàtil.