l’alegria de viure

Mentre el llegia anava pensant què en podria dir, perquè com em va dir una companya, sembla que no aporta res, i més si el comparo amb altres llibres que he llegit de la Sílvia Soler que em van agradar molt. Però si jo en fos l’autora, n’estaria molt orgullosa, jo que no he escrit cap llibre, perquè com diu la Sílvia, recordar és tornar a passa pel cor, i recordar moments que ens han fet feliç d’una manera o altra al llarg de la vida és un clam a l’optimisme en el present. Un llibre íntim, un recordatori de moments personals i familiars que per la seva senzillesa potser el fa desmerèixer com a llibre, però que al final, malgrat que m’esperava una altra cosa, me’n queda un bon regust.